sábado, 16 de agosto de 2008

Temor a morder la manzana...




Por mi trabajo tengo que usar el ordenador y proyectar presentaciones. En una ocasión, delante de un público adulto, mi querido ordenador Amilo "me dijo" que le estaba dando demasiado trabajo... Así que mientras sonaba la música, las fotos que contenía esa presentación no... Me apresuré a cerrar aplicaciones, pedir disculpas y reiniciar la presentación...
Al poco me decidí a cambiar el equipo (ya tenía 4 años). Mi miedo era perder mi trabajo, dada mi desastrosa política de copias de seguridad (que cuándo, que cómo...). Así que empecé a informarme, y hete aquí que me encuentro con la famosa campaña de Apple contra el Vista de Windows (aunque parece ser que no hace falta hacerle campaña en contra). Ahí supe que con el Mac también podía usar mis archivos, o en último caso aquellos programas que me interesara conservar los podría ejecutar en un Windows virtual en la misma máquina. Luego recordé mis conversaciones con un estimado compañero de trabajo, entusiasta de los Mac desde hacía años. Así que, ante la certeza de tener que comprar un nuevo equipo, y las dudas suscitadas por el Vista, me decidí a cambiar. Me convenció también el sistema de copias de seguridad de los Mac, que trabaja en automático e inalámbrico... Y dirás: "¿si tan claro lo tenías, qué es eso del temor a morder la manzana?". Pues mira, aunque te parezca 'tonto', siempre que toca consumir, aunque sea por necesidad profesional, da miedo a que se cuele algo de 'capricho'... Y precisamente una manzana mordida (logo de Apple) no es precisamente para quien duda si se trata de una opción razonable o una tentación más... acuérdate de Adán y Eva...
Pasados unos meses sí que te digo que estoy contento de la elección (no sé cómo habría sido del otro modo, claro...).
Postdata: ¿sabías que la Biblia no cita ninguna manzana en el Paraíso? Habla de una fruta como símbolo de lo que nos permite tomar una decisión fiándonos o no de Dios...
Saludos.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Estimat ex professor,

I no vas pensar en usar un sistema lliure i, a més a més, en valencià/català a les teues classes? Per exemple, Lliurex que el proporciona la Generalitat Valenciana o alguna altra distribució de Linux.

Podries tindre una partició amb dos SO distints, per una banda linux o lliurex i per una altra un altre.

He trobat a faltar en la teva part d'enllaços, la COPE, LDigital... no sé com te'ls deixes fora...

Espere que tot vaja bé, podries posar ja que està de moda (sempre ho ha estat, la veritat) algunes paraules sobre el bisbe Uriarte sobre ETA, el nacionalisme, la consulta de Ibarretxe... per a que els teus lectos pugan veure que l'església també té opinió en assumptes d'actualitat no relacionats directament amb ella mateixa.

Continuaré opinant del teu blog jaja

Un salut fort!

"Juanaino" dijo...

Gràcies pel teu comentari, veig que interessen els temes que he decidit incloure en el blog.
Estic d'acord en què l'ideal seria comptar amb programari lliure o a molt baix cost, per a fer-ho accessible i allunyar-ho de monopolis. Em parles de Lliurex: crec que aprofita l'entorn Linux... Vaig remenar la possibilitat de treballar amb este sistema, perquè els PC són més econòmics que els Mac al mateix rendiment, almenys en principi. El que ocorre és que Linux no pareix un sistema que estiga encara molt polit per a l'usuari mig: és segur i atractiu, sí, però no tan accessible com els Mac. I això del programari lliure també és relatiu, perquè les distintes versions de Linux (Ubuntu, etc.) crec que al final acaben depenent d'empreses privades, almenys per a les aplicacions més útils. En fi, ací sí que parle de sentides. Jo tenia possibilitats d'anar a quelcom segur i còmode, i per això ús Mac. Ara bé: puc instal·lar-li també altres sistemes (de fet tinc el Windows XP per a aplicacions que he volgut conservar), i no descarte que en un futur li pose una versió de Linux per a aprofitar Lliurex...
Quant a si m'he deixat enllaços o temes per tractar, ací veuràs que no tot el que és església és un mitjà de comunicació determinat, jo he posat els que freqüente. I temes d'actualitat aniran sorgint sens dubte, em dónes idees per a tractar-los arribat el moment.
Gràcies de nou per la teua aportació, enriquix molt esta criatureta que vol aguaitar el cap...
Amb afecte.
Juan Aº